Primer partit com a local (si, local amb pavelló propi) i important victòria contra una perillosa Garriga que va fer gala d'una bona lectura de joc i millor actitud en pista. Com acostuma a ser habitual i val a dir-ho, molest, els homes de Jordi Serra van anar a jugar amb només sis jugadors. Les lesions i els compromisos personals estan fent molt de mal en la moral d'aquest equip ja que recordem, la setmana anterior va haver d'anular el partit contra Pideca per falta d'efectius.
Des d'aquest humil blog i per tal d'acabar el més dignament la temporada de debut demanem als jugadors de la Unió Esportiva Cultural Orfeó que facin l'esforç d'anar als dos partits que falten per acabar la temporada el millor possible i no deixar un amarg regust a passotisme com sembla que està passant en les últimes jornades. 13 fitxes, 7 baixes és INACCEPTABLE.
Pel que fa al partit, els homes de Jordi Serra es van presentar amb els ja habituals bases Garcia i López. L'absència de Mas, Hormigo i Quim van fer reestructurar totalment l'equip fent jugar a homes fora les seves posicions naturals. Com a alers destacar el retorn de Serra i el partidàs de David. A sota, MVP Heribert i Jose que llargs tinc els braços.
Amb els sis valents va començar el partit, agafant des d'un inici petits avantatges que permetien afrontar el matx amb optimisme. Amb un Heribert immens els homes de la Garriga veien com una i altra vegada el pivot vigatà aconseguia 2+1 d'una forma insultant. La resta de l'Orfeó, a buscar-lo descaradament davant la superioritat mostrada fins al moment. Per si faltés poc, no només va anotar sinó que a més a més es va posar a defensar al millor home de la Garriga deixant-lo sec en anotació.
En fi, treballada i clara victòria per 60 a 37 amb 33 punts d'Heribert.
dilluns, 17 de maig del 2010
Crònica del partit contra el CE Vilatorta
La jornada es presentava sense masses complicacions per l'UEC Orfeó si no fos per la falta d'efectius que tenia davant el CE Vilatorta. 6 homes van fer acte de presència i amb el handicap d'haver de fer l'acte ja que jugaven com a locals.
Per sort i a diferència d'altres vegades es va sortir molt concentrat i de seguida es va posar terra pel mig amb un còmode avantatge que permetia jugar sense presses i buscant sempre la millor opció.
Destacar el partidàs d'Heribert, anotant des de totes les posicions i defensant a l'home més important del Sant Julià. També cal destacar l'aportació de Mas i Sergi, que van aportar punts i defensa fins l'últim minut.
El resultat final demostra la clara superioritat de l'Orfeó. 75 a 32 i cap a casa.
Per sort i a diferència d'altres vegades es va sortir molt concentrat i de seguida es va posar terra pel mig amb un còmode avantatge que permetia jugar sense presses i buscant sempre la millor opció.
Destacar el partidàs d'Heribert, anotant des de totes les posicions i defensant a l'home més important del Sant Julià. També cal destacar l'aportació de Mas i Sergi, que van aportar punts i defensa fins l'últim minut.
El resultat final demostra la clara superioritat de l'Orfeó. 75 a 32 i cap a casa.
Partit contra el Cb Tona o l'home és l'únic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra
Important partit el que es va disputar el passat divendres a la pista del que fins ara és i ha estat l'equip que més problemes ha causat a l'UEC Orfeó en el que va de lliga.
Amb les últimes opcions de fer-se amb el títol de lliga es presentaven els homes de Jordi Serra al municipal de Tona amb la idea i la lliçó apresa del que va passar en el partit de la primera volta. Els partits duren 40 minuts i en cap moment es pot abaixar els braços.
Així doncs, el partit va començar amb una defensa per part de l'Orfeó que feia aigües per totes bandes. Tous a sota i més tous a fora, permetent llançaments exteriors massa còmodes que els jugadors de Tona van aprofitar amb gran encert. Vora l'anella, la falta de rebot defensiu permetia una i altra vegada segones i terceres opcions. Davant d'aquesta falta d'actitud defensiva es va optar per fer una defensa zonal que en cap moment va donar els fruits esperats.
Tot i això, les avantatges mai van superar els 10 punts.
A la represa de la segona meitat, la tònica va ser la mateixa fins a arribar a un final de parit on els vigatans, amb desavantatge en el lluminós van intentar apujar la defensa per tal d'intentar provocar pèrdues de pilota als Tonencs. Moltes faltes i encert en els tirs lliures per part del CB Tona van permetre una clar victòria i seguir intactes en la lluita pel títol que es disputaran amb Girbau en els enfrontaments directes que tenen.
Amb les últimes opcions de fer-se amb el títol de lliga es presentaven els homes de Jordi Serra al municipal de Tona amb la idea i la lliçó apresa del que va passar en el partit de la primera volta. Els partits duren 40 minuts i en cap moment es pot abaixar els braços.
Així doncs, el partit va començar amb una defensa per part de l'Orfeó que feia aigües per totes bandes. Tous a sota i més tous a fora, permetent llançaments exteriors massa còmodes que els jugadors de Tona van aprofitar amb gran encert. Vora l'anella, la falta de rebot defensiu permetia una i altra vegada segones i terceres opcions. Davant d'aquesta falta d'actitud defensiva es va optar per fer una defensa zonal que en cap moment va donar els fruits esperats.
Tot i això, les avantatges mai van superar els 10 punts.
A la represa de la segona meitat, la tònica va ser la mateixa fins a arribar a un final de parit on els vigatans, amb desavantatge en el lluminós van intentar apujar la defensa per tal d'intentar provocar pèrdues de pilota als Tonencs. Moltes faltes i encert en els tirs lliures per part del CB Tona van permetre una clar victòria i seguir intactes en la lluita pel títol que es disputaran amb Girbau en els enfrontaments directes que tenen.
dissabte, 17 d’abril del 2010
Partit contra el Santa Eugènia o el renaixement d'una estrella: Mas
L’UEC Orfeó va demostrar aquest divendres al Municipal de Sta. Eugènia que, si es sobreposa a la seva irregularitat, hauria de ser un clar aspirant al títol de lliga. Ara és quan els afamats jugadors es lamenten dels trist paper realitzat a Tona i Manlleu. De fet, si pareu l’orella, encara podreu sentir el seu líder i capità, el Sr. Pectorals Depilats, trencant el silenci de la nit amb crits de ràbia –si és que no són deguts a una altra cosa.
L’UEC Orfeó va alternar moments de gran joc amb altres d’embús circulatori més propi de les Rondes que no pas d’un partit de basquetbol. La clau del partit va ser –sense oblidar l’aferrissada lluita sota els taulers– el tir exterior. Fins a onze triples van foradar la cistella del CB. Sta. Eugènia. Apustuflant! De fet, el 80 a 65 que marcava l’electrònic al final és un resultat poc freqüent en una lliga marcadament física i defensiva com la comarcal. Que es preparin els gladiadors de Tona, que el bàsquet ofensiu i elegant de l’escola vigatana no oficial ja ha escalfat motors!
1x1=1
Serra o el Guimli vigatà: La seva absència física no disminueix la importància de la seva presència espiritual, en la qual els jugadors de l’UEC Orfeó troben inspiració i consol.
Oriol Aizkolari nocturn Anglada: (1 o 3) Per una nit, i sense que serveixi de precedent, va deixar la destral a casa i va moure’s per la pista amb elegància i decisió, anotant un 2+1 decisiu (inexistent a l’acta o producte de la meva imaginació) en un moment clau, quan l’UEC Orfeó no trobava el camí de la cistella. La solitària falta que indica l’acta demostra la transformació temporal del nostre picapedrer.
Xevi o l’Etern Barbut de dos dies (5): Com sempre, la tranquil·litat que transmet i el seu savoir-faire i van guiar als jugadors de l’UEC Orfeó cap a la victòria en un territori hostil i salvatge. L’acta li escatima un triple decisiu des de la banda que va fer vibrar la banqueta del seu equip. Mai es valorarà prou el joc en equip. Els jugadors dels altres equips de la lliga estan fent una donació generosa per comprar-li una màquina de tallar gespa, farts d’acabar els partits amb cremades de primer grau ocasionades pel contacte amb la seva barba raspall.
Sergi l’Home Palmera Camacho (15): La seva anotació i la capacitat rebotejadora van ser, com sempre, fonamentals. El Dr. Jekyll i Mr. Hyde dels tirs lliures va superar el 50% en aquesta estadística. L’art que demostra per buscar la cistella ensenyant el cul a l’adversari no té rival a la lliga. Alguns testimonis afirmen que, quan la pilota era al cantó contrari, i aprofitant l’absència de la seva sogra, l’home alt intentava encendre’s un cigarret.
David Em sobren els vicis Coll (5): Un bon partit del jove barbut de l’Orfeó, sobretot si tenim compte que tenia el cap a la timba que l’esperava després del partit. No sabem si en aquesta es va treure un as de la màniga, però al partit vàrem poder gaudir d’un ganxo que, ara sí, es va treure de la cintura. Ens han arribat veus que comuniquen la creació d’una plataforma anomenava “Everybody Loves David” que defensen la seva candidatura com a Rookie de l’Any.
Biel Newton Quer (7): Ningú com en Biel ha sabut mostrar tan bé als seus contemporanis el funcionament de la gravitació universal. Però tot i mantenir-se enganxat a la Terra, la seva aportació va ser, com sempre en els últims partits, decisiva. I no només pels punts, sinó per l’espectacularitat del seu joc, que va fer aixecar dels seus seients –més del que ell es separa del parquet– als dos aficionats de l’UEC Orfeó –ambdós del Club de Fans de l’Home Pectorals– que omplien les grades. Seran especialment recordats el seu triple amb rotació diagonal i el rectificat a l’aire amb semiganxo final (tenint en compte que, de fet, a l’aire només hi va estar un instant, el rectificat va ser realment ràpid i eficient). Sembla que l’acta li ha escatimat un triple. En Biel, un home diplomàtic i coneixedor de les lleis, farà les reclamacions pertinents.
Heribert Només veig la cistella Torres (18): Un partit més per recordar de l’estrella de l’UEC Orfeó. Honestament, el propi equip i els rivals saben que, sense ell, no seríem on som (a la meitat de la taula d’una lliga comarcal de veterans que estan més a prop del geriàtric que de la seva època d’infantils). El desplegament de mitjans de l’home que tira la pilota a cistella com si fossin patates en un sac va constatar un cop més que és un jugador polivalent. Efectivament, a excepció de la passada, domina totes les facetes del joc: l’anotació, el rebot, el posicionament, l’anotació, la defensa, l’anotació, la queixa a l’àrbitre, l’anotació, la parla solitària amb un mateix, l’anotació, etc. Sembla que l’equip vol contractar a un especialista en passades per entrenar-li el seu punt feble (el base calb de l’equip també s’hi apuntarà). Cal destacar el triple final.
Gerard Mediàtic Garcia (3): No va ser el dia del líder i entrenador de l’UEC Orfeó, que tanmateix va suplir l’absència de joc amb intel·ligència tàctica, lluita, voluntat i, sobretot, amb quelcom que només l’Oriol a Sant Tomàs ha estat capaç d’aconseguir: públic. El carisma natural del Sr. Pectorals Depilats i, val a dir-ho, la manca de feina d’alguns, van aconseguir convocar a ni més ni menys que dues persones al funcional pavelló de Sta. Eugènia. En defensa del nostre Cristiano particular, s’ha d’admetre que la manca d’adherència de la pista no afavoria el seu joc ortodox, tècnic i elegant. Aquest divendres, li va prendre l’etiqueta de picapedrer al Sr. City Arms. Esperem que es recuperi ben aviat de les reaccions primaverals, perquè l’equip necessitarà la seva millor versió en els difícils i decisius partits que encara resten.
José El Yeti Álvarez (-): El nostre espagueti vertical particular va demostrar que, amb el permís de l’Home Palmera, si vol es pot convertir en l’amo i senyor de la zona. La seva tècnica elegant per palmejar els rebots i passar-la al jugador més proper està a punt de crear escola. De fet, corre el rumor que algun periodista sense feina ja ha trucat a la porta del Yeti de la Bicicleta per escriure un llibre per divulgar l’efectiva tècnica. Malgrat tot, i si l’acta no erra, no va poder anotar. Sembla que l’alçada desmesurada dels petits jugadors del CB. St. Eugènia el va intimidar. Sigui com sigui, i sense fer broma, cal agrair un cop més la seva capacitat per agafar rebots.
Jordi Barrilete Cósmico Hormigo (6): El base titular de l’equip va demostrar que la manca d’un centre de gravetat clar (o bé desplaçat cap el melic) no impedeixen dirigir amb mestria el ritme del partit. Lluny de la seva millor forma física però fidel a l’escola de Campdevànol, li va fotre una hòstia al base estrella de l’equip rival –la Hormiga Atómica Duracell– per marcar-li territori que el va deixar mig estabornit. De fet, el comentari que li va fer al base suplent mentre aquest el substituïa va ser: “Corre molt, però si quan és a baix el pegues, es desconcentra”. Més enllà de la seva aportació intangible, va anotar dos triples consecutius en l’últim quart que van començar a trencar el partit.
Roger El Regreso Mas (18): Després de més d’un mes i mig d’absència per compromisos ludicosentimentals i malgrat la depressió anímica que li va suposar el partit de Manlleu, l’ex base titular de l’equip va tornar amb ganes per demostrar que el seu canell està a la disposició de l’equip per intentar l’assalt a la lliga. Mancat de forma, va haver d’ajudar des de l’anotació: 4/6 en triples, 2/2 en tirs de dos i 2/4 en tirs lliures. Un balanç prometedor per un veterà que, en els seus deliris nocturns, encara somia amb l’NBA. D’altra banda, i seguint els innobles consells del base titular, va intentar intimidar amb garrotades més o menys subtils i una falta antiesportiva immerescuda al Carl Lewis del Sta. Eugènia, que, per cert, en més d’una ocasió va aconseguir treure’l del partit. Finalment, com dèiem, assistirà al curset de passades organitzat per l’Heribert Torres. En tot cas, la metralleta encara fumeja.
L’UEC Orfeó va alternar moments de gran joc amb altres d’embús circulatori més propi de les Rondes que no pas d’un partit de basquetbol. La clau del partit va ser –sense oblidar l’aferrissada lluita sota els taulers– el tir exterior. Fins a onze triples van foradar la cistella del CB. Sta. Eugènia. Apustuflant! De fet, el 80 a 65 que marcava l’electrònic al final és un resultat poc freqüent en una lliga marcadament física i defensiva com la comarcal. Que es preparin els gladiadors de Tona, que el bàsquet ofensiu i elegant de l’escola vigatana no oficial ja ha escalfat motors!
1x1=1
Serra o el Guimli vigatà: La seva absència física no disminueix la importància de la seva presència espiritual, en la qual els jugadors de l’UEC Orfeó troben inspiració i consol.
Oriol Aizkolari nocturn Anglada: (1 o 3) Per una nit, i sense que serveixi de precedent, va deixar la destral a casa i va moure’s per la pista amb elegància i decisió, anotant un 2+1 decisiu (inexistent a l’acta o producte de la meva imaginació) en un moment clau, quan l’UEC Orfeó no trobava el camí de la cistella. La solitària falta que indica l’acta demostra la transformació temporal del nostre picapedrer.
Xevi o l’Etern Barbut de dos dies (5): Com sempre, la tranquil·litat que transmet i el seu savoir-faire i van guiar als jugadors de l’UEC Orfeó cap a la victòria en un territori hostil i salvatge. L’acta li escatima un triple decisiu des de la banda que va fer vibrar la banqueta del seu equip. Mai es valorarà prou el joc en equip. Els jugadors dels altres equips de la lliga estan fent una donació generosa per comprar-li una màquina de tallar gespa, farts d’acabar els partits amb cremades de primer grau ocasionades pel contacte amb la seva barba raspall.
Sergi l’Home Palmera Camacho (15): La seva anotació i la capacitat rebotejadora van ser, com sempre, fonamentals. El Dr. Jekyll i Mr. Hyde dels tirs lliures va superar el 50% en aquesta estadística. L’art que demostra per buscar la cistella ensenyant el cul a l’adversari no té rival a la lliga. Alguns testimonis afirmen que, quan la pilota era al cantó contrari, i aprofitant l’absència de la seva sogra, l’home alt intentava encendre’s un cigarret.
David Em sobren els vicis Coll (5): Un bon partit del jove barbut de l’Orfeó, sobretot si tenim compte que tenia el cap a la timba que l’esperava després del partit. No sabem si en aquesta es va treure un as de la màniga, però al partit vàrem poder gaudir d’un ganxo que, ara sí, es va treure de la cintura. Ens han arribat veus que comuniquen la creació d’una plataforma anomenava “Everybody Loves David” que defensen la seva candidatura com a Rookie de l’Any.
Biel Newton Quer (7): Ningú com en Biel ha sabut mostrar tan bé als seus contemporanis el funcionament de la gravitació universal. Però tot i mantenir-se enganxat a la Terra, la seva aportació va ser, com sempre en els últims partits, decisiva. I no només pels punts, sinó per l’espectacularitat del seu joc, que va fer aixecar dels seus seients –més del que ell es separa del parquet– als dos aficionats de l’UEC Orfeó –ambdós del Club de Fans de l’Home Pectorals– que omplien les grades. Seran especialment recordats el seu triple amb rotació diagonal i el rectificat a l’aire amb semiganxo final (tenint en compte que, de fet, a l’aire només hi va estar un instant, el rectificat va ser realment ràpid i eficient). Sembla que l’acta li ha escatimat un triple. En Biel, un home diplomàtic i coneixedor de les lleis, farà les reclamacions pertinents.
Heribert Només veig la cistella Torres (18): Un partit més per recordar de l’estrella de l’UEC Orfeó. Honestament, el propi equip i els rivals saben que, sense ell, no seríem on som (a la meitat de la taula d’una lliga comarcal de veterans que estan més a prop del geriàtric que de la seva època d’infantils). El desplegament de mitjans de l’home que tira la pilota a cistella com si fossin patates en un sac va constatar un cop més que és un jugador polivalent. Efectivament, a excepció de la passada, domina totes les facetes del joc: l’anotació, el rebot, el posicionament, l’anotació, la defensa, l’anotació, la queixa a l’àrbitre, l’anotació, la parla solitària amb un mateix, l’anotació, etc. Sembla que l’equip vol contractar a un especialista en passades per entrenar-li el seu punt feble (el base calb de l’equip també s’hi apuntarà). Cal destacar el triple final.
Gerard Mediàtic Garcia (3): No va ser el dia del líder i entrenador de l’UEC Orfeó, que tanmateix va suplir l’absència de joc amb intel·ligència tàctica, lluita, voluntat i, sobretot, amb quelcom que només l’Oriol a Sant Tomàs ha estat capaç d’aconseguir: públic. El carisma natural del Sr. Pectorals Depilats i, val a dir-ho, la manca de feina d’alguns, van aconseguir convocar a ni més ni menys que dues persones al funcional pavelló de Sta. Eugènia. En defensa del nostre Cristiano particular, s’ha d’admetre que la manca d’adherència de la pista no afavoria el seu joc ortodox, tècnic i elegant. Aquest divendres, li va prendre l’etiqueta de picapedrer al Sr. City Arms. Esperem que es recuperi ben aviat de les reaccions primaverals, perquè l’equip necessitarà la seva millor versió en els difícils i decisius partits que encara resten.
José El Yeti Álvarez (-): El nostre espagueti vertical particular va demostrar que, amb el permís de l’Home Palmera, si vol es pot convertir en l’amo i senyor de la zona. La seva tècnica elegant per palmejar els rebots i passar-la al jugador més proper està a punt de crear escola. De fet, corre el rumor que algun periodista sense feina ja ha trucat a la porta del Yeti de la Bicicleta per escriure un llibre per divulgar l’efectiva tècnica. Malgrat tot, i si l’acta no erra, no va poder anotar. Sembla que l’alçada desmesurada dels petits jugadors del CB. St. Eugènia el va intimidar. Sigui com sigui, i sense fer broma, cal agrair un cop més la seva capacitat per agafar rebots.
Jordi Barrilete Cósmico Hormigo (6): El base titular de l’equip va demostrar que la manca d’un centre de gravetat clar (o bé desplaçat cap el melic) no impedeixen dirigir amb mestria el ritme del partit. Lluny de la seva millor forma física però fidel a l’escola de Campdevànol, li va fotre una hòstia al base estrella de l’equip rival –la Hormiga Atómica Duracell– per marcar-li territori que el va deixar mig estabornit. De fet, el comentari que li va fer al base suplent mentre aquest el substituïa va ser: “Corre molt, però si quan és a baix el pegues, es desconcentra”. Més enllà de la seva aportació intangible, va anotar dos triples consecutius en l’últim quart que van començar a trencar el partit.
Roger El Regreso Mas (18): Després de més d’un mes i mig d’absència per compromisos ludicosentimentals i malgrat la depressió anímica que li va suposar el partit de Manlleu, l’ex base titular de l’equip va tornar amb ganes per demostrar que el seu canell està a la disposició de l’equip per intentar l’assalt a la lliga. Mancat de forma, va haver d’ajudar des de l’anotació: 4/6 en triples, 2/2 en tirs de dos i 2/4 en tirs lliures. Un balanç prometedor per un veterà que, en els seus deliris nocturns, encara somia amb l’NBA. D’altra banda, i seguint els innobles consells del base titular, va intentar intimidar amb garrotades més o menys subtils i una falta antiesportiva immerescuda al Carl Lewis del Sta. Eugènia, que, per cert, en més d’una ocasió va aconseguir treure’l del partit. Finalment, com dèiem, assistirà al curset de passades organitzat per l’Heribert Torres. En tot cas, la metralleta encara fumeja.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)