Com passa a l'NBA aquesta temporada, el sistema de competició de l'eurolliga d'enguany no permet un moment de descans. Això ho va poder viure el conjunt vigatà que s'enfrontava amb menys de 72 hores de descans a un duríssim conjunt voltraganès que vendria cara la seva pell.
El partit es va disputar el dilluns a una hora no apta pel públic infantil i en un pavelló gèlidi buit d'espectadors. A l'inici del partit, la suma de tots aquests ingredients i l'encert de Mingo per part dels grocs i negre feia preveure un matx dels més disputats.
Per part dels vigatans, com ja comença a ser costum, Jose, pivot que fins ara tenia un paper secundari va demostrar amb els seus punts i intimidació el perquè ha desplaçat al final del banc a Sergey Camacho. Intercanvi de cistelles i a la fi dels 20 primers minuts avantatge de 6 en el lluminós per part del conjunt de Jordi Serra.
A la represa del partit, no saben si pel disxurs motivador de l'entrenador o pels cigalons que es van pendre per entrar en calor, el conjunt vigatà va apretar en defensa i va sortir com un cicló en atac. Jordi Vila va prendre el relleu a Jose en l'apartat anotador i en un tres i no res la diferència va passar de 6 a 20 punts.
Ja a l'últim quart i a diferència d'altres vegades l'Orfeó no va abaixar la intensitat i d'aquí que hi hagués la diferència tan abultada en el marcador.
73-36 i pujant a la classificació.
