Ha tardat però aquí la teniu.
Serà breu però dura. Dura com el glaç, com el marbre, com les cames d'en Boix,...
Serà breu però amarga. Amarga com la cervesa, el gin-tonic poc carregat,...
Serà breu però cruel. Cruel com la bàscula mostrant el pes després de Nadal, cruel com veure el meu compte corrent a final de mes, cruel com la crítica d'en Roger quan està en pla filòsof,...jejeje. Després d'aquests paràgrafs ja no serà tant breu, però si tota la resta de coses que he dit.
En fi, que vam anar a jugar-nos el liderat contra els bons amics de Sant Quirze i vam acabar perdent. I no vam perdre pel seu bon joc, ni perquè ens peguéssin molt, ni per l'àrbitre ni per cap excusa que volguem donar-li. Vam perdre perquè som una banda que a la que ens hem trobat dos equips que juguen a bàsquet se'ns han vist totes les carències. Ens falta llançament exterior, no tenim físic i la tècnica individual fa dies que l'hem guardat a l'armari. Vam fallar 16 tirs lliures. Cap equip que vulgui guanyar quelcom no es pot permetre el luxe de fallar tants punts fàcils. I menys contra el segon classificat.
I no parlem de Santa Eugènia... una banda d'atletes que van córrer més, van defensar més i hi van posar més collons que nosaltres.
Senyors, amb el Sant Quirze es pot perdre, però contra el Santa Eugènia? Amb tots els respectes per ells, el més bo seu era suplent del meu suplent! i ens va fotre un traje...
Us convido, a tots, a aixecar el cap, reconèixer els nostres errors, tornar a fer pinya i aixecar aquest mal moment. Diuen que dels errors també se n'aprèn. Doncs l'Orfeó està ple d'amics que faran certa aquesta dita.
Força Orfe, Força Barça!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada