Partit contra el Santa Eugènia o el renaixement d'una estrella: Mas

L’UEC Orfeó va demostrar aquest divendres al Municipal de Sta. Eugènia que, si es sobreposa a la seva irregularitat, hauria de ser un clar aspirant al títol de lliga. Ara és quan els afamats jugadors es lamenten dels trist paper realitzat a Tona i Manlleu. De fet, si pareu l’orella, encara podreu sentir el seu líder i capità, el Sr. Pectorals Depilats, trencant el silenci de la nit amb crits de ràbia –si és que no són deguts a una altra cosa.

L’UEC Orfeó va alternar moments de gran joc amb altres d’embús circulatori més propi de les Rondes que no pas d’un partit de basquetbol. La clau del partit va ser –sense oblidar l’aferrissada lluita sota els taulers– el tir exterior. Fins a onze triples van foradar la cistella del CB. Sta. Eugènia. Apustuflant! De fet, el 80 a 65 que marcava l’electrònic al final és un resultat poc freqüent en una lliga marcadament física i defensiva com la comarcal. Que es preparin els gladiadors de Tona, que el bàsquet ofensiu i elegant de l’escola vigatana no oficial ja ha escalfat motors!

1x1=1

Serra o el Guimli vigatà: La seva absència física no disminueix la importància de la seva presència espiritual, en la qual els jugadors de l’UEC Orfeó troben inspiració i consol.

Oriol Aizkolari nocturn Anglada: (1 o 3) Per una nit, i sense que serveixi de precedent, va deixar la destral a casa i va moure’s per la pista amb elegància i decisió, anotant un 2+1 decisiu (inexistent a l’acta o producte de la meva imaginació) en un moment clau, quan l’UEC Orfeó no trobava el camí de la cistella. La solitària falta que indica l’acta demostra la transformació temporal del nostre picapedrer.

Xevi o l’Etern Barbut de dos dies (5): Com sempre, la tranquil·litat que transmet i el seu savoir-faire i van guiar als jugadors de l’UEC Orfeó cap a la victòria en un territori hostil i salvatge. L’acta li escatima un triple decisiu des de la banda que va fer vibrar la banqueta del seu equip. Mai es valorarà prou el joc en equip. Els jugadors dels altres equips de la lliga estan fent una donació generosa per comprar-li una màquina de tallar gespa, farts d’acabar els partits amb cremades de primer grau ocasionades pel contacte amb la seva barba raspall.

Sergi l’Home Palmera Camacho (15): La seva anotació i la capacitat rebotejadora van ser, com sempre, fonamentals. El Dr. Jekyll i Mr. Hyde dels tirs lliures va superar el 50% en aquesta estadística. L’art que demostra per buscar la cistella ensenyant el cul a l’adversari no té rival a la lliga. Alguns testimonis afirmen que, quan la pilota era al cantó contrari, i aprofitant l’absència de la seva sogra, l’home alt intentava encendre’s un cigarret.      

David Em sobren els vicis Coll (5): Un bon partit del jove barbut de l’Orfeó, sobretot si tenim compte que tenia el cap a la timba que l’esperava després del partit. No sabem si en aquesta es va treure un as de la màniga, però al partit vàrem poder gaudir d’un ganxo que, ara sí, es va treure de la cintura. Ens han arribat veus que comuniquen la creació d’una plataforma anomenava “Everybody Loves David” que defensen la seva candidatura com a Rookie de l’Any.

Biel Newton Quer (7): Ningú com en Biel ha sabut mostrar tan bé als seus contemporanis el funcionament de la gravitació universal. Però tot i mantenir-se enganxat a la Terra, la seva aportació va ser, com sempre en els últims partits, decisiva. I no només pels punts, sinó per l’espectacularitat del seu joc, que va fer aixecar dels seus seients –més del que ell es separa del parquet– als dos aficionats de l’UEC Orfeó –ambdós del Club de Fans de l’Home Pectorals– que omplien les grades. Seran especialment recordats el seu triple amb rotació diagonal i el rectificat a l’aire amb semiganxo final (tenint en compte que, de fet, a l’aire només hi va estar un instant, el rectificat va ser realment ràpid i eficient). Sembla que l’acta li ha escatimat un triple. En Biel, un home diplomàtic i coneixedor de les lleis, farà les reclamacions pertinents.  

Heribert Només veig la cistella Torres (18): Un partit més per recordar de l’estrella de l’UEC Orfeó. Honestament, el propi equip i els rivals saben que, sense ell, no seríem on som (a la meitat de la taula d’una lliga comarcal de veterans que estan més a prop del geriàtric que de la seva època d’infantils). El desplegament de mitjans de l’home que tira la pilota a cistella com si fossin patates en un sac va constatar un cop més que és un jugador polivalent. Efectivament, a excepció de la passada, domina totes les facetes del joc: l’anotació, el rebot, el posicionament, l’anotació, la defensa, l’anotació, la queixa a l’àrbitre, l’anotació, la parla solitària amb un mateix, l’anotació, etc. Sembla que l’equip vol contractar a un especialista en passades per entrenar-li el seu punt feble (el base calb de l’equip també s’hi apuntarà). Cal destacar el triple final.

Gerard Mediàtic Garcia (3): No va ser el dia del líder i entrenador de l’UEC Orfeó, que tanmateix va suplir l’absència de joc amb intel·ligència tàctica, lluita, voluntat i, sobretot, amb quelcom que només l’Oriol a Sant Tomàs ha estat capaç d’aconseguir: públic. El carisma natural del Sr. Pectorals Depilats i, val a dir-ho, la manca de feina d’alguns, van aconseguir convocar a ni més ni menys que dues persones al funcional pavelló de Sta. Eugènia. En defensa del nostre Cristiano particular, s’ha d’admetre que la manca d’adherència de la pista no afavoria el seu joc ortodox, tècnic i elegant. Aquest divendres, li va prendre l’etiqueta de picapedrer al Sr. City Arms. Esperem que es recuperi ben aviat de les reaccions primaverals, perquè l’equip necessitarà la seva millor versió en els difícils i decisius partits que encara resten.

José El Yeti Álvarez (-): El nostre espagueti vertical particular va demostrar que, amb el permís de l’Home Palmera, si vol es pot convertir en l’amo i senyor de la zona. La seva tècnica elegant per palmejar els rebots i passar-la al jugador més proper està a punt de crear escola. De fet, corre el rumor que algun periodista sense feina ja ha trucat a la porta del Yeti de la Bicicleta per escriure un llibre per divulgar l’efectiva tècnica. Malgrat tot, i si l’acta no erra, no va poder anotar. Sembla que l’alçada desmesurada dels petits jugadors del CB. St. Eugènia el va intimidar. Sigui com sigui, i sense fer broma, cal agrair un cop més la seva capacitat per agafar rebots.  

Jordi Barrilete Cósmico Hormigo  (6): El base titular de l’equip va demostrar que la manca d’un centre de gravetat clar (o bé desplaçat cap el melic) no impedeixen dirigir amb mestria el ritme del partit. Lluny de la seva millor forma física però fidel a l’escola de Campdevànol, li va fotre una hòstia al base estrella de l’equip rival –la Hormiga Atómica Duracell– per marcar-li territori que el va deixar mig estabornit. De fet, el comentari que li va fer al base suplent mentre aquest el substituïa va ser: “Corre molt, però si quan és a baix el pegues, es desconcentra”. Més enllà de la seva aportació intangible, va anotar dos triples consecutius en l’últim quart que van començar a trencar el partit.  

Roger El Regreso Mas (18): Després de més d’un mes i mig d’absència per compromisos ludicosentimentals i malgrat la depressió anímica que li va suposar el partit de Manlleu, l’ex base titular de l’equip va tornar amb ganes per demostrar que el seu canell està a la disposició de l’equip per intentar l’assalt a la lliga. Mancat de forma, va haver d’ajudar des de l’anotació: 4/6 en triples, 2/2 en tirs de dos i 2/4 en tirs lliures. Un balanç prometedor per un veterà que, en els seus deliris nocturns, encara somia amb l’NBA. D’altra banda, i seguint els innobles consells del base titular, va intentar intimidar amb garrotades més o menys subtils i una falta antiesportiva immerescuda al Carl Lewis del Sta. Eugènia, que, per cert, en més d’una ocasió va aconseguir treure’l del partit. Finalment, com dèiem, assistirà al curset de passades organitzat per l’Heribert Torres. En tot cas, la metralleta encara fumeja.