Crònica de la 3a jornada o el partit de la nevera

Nova victòria de la Unió en una de les pistes més calentes de la competició pel que fa a públic i més fredes pel que fa a temperatura ambient. Només dir que a fora el pavelló la temperatura era de -2 a dins el mercuri baixava fins a uns esfereidors -7, tot un repte pels vigatans que enguany estan acostumats a jugar en camps de primer nivell.
Tot i així els homes de Jordi Serra van saber treure un partit assequible a priori però dels que et poden provocar un bon ensurt si no els remates des de bon començament.
Amb un cinc inicial inèdit aquesta temporada per l'esperat debut de Xevi Lopez es va començar el partit. Imprecisions pels dos cantons amb cistelles fàcils fallades de sota l'aro, el bon saber fer i la major profunditat de banqueta de l'Orfeó va marcar la tònica del partit. Amb canvis constants i una defensa asfixiant es va aconseguir deixar als locals amb només 10 punts a la mitja part.
A la represa del matx i amb la baixa per compromisos laborals de Lopez l'Orfeó va seguir igual d'encertat en atac però aixecant el peu de l'accelerador en defensa, permetent d'aquesta manera que el joc anàrquic dels manlleuencs anés sumant punts amb facilitat a l'electrònic.
Al final 31 a 60 i a seguir líders una jornada més.
L'1x1:
Hormigo: el Dani Lopez vigatà. El fred el va deixar glaçat i no va entrar mai en joc.
Peñarroya: el Louis Bullock. Segueix fent gala de ser un tirador nat i nul en defensa.
David: el Michael Bramos. La cara psicòpata després d'una dura entrada és digne d'una de les millors pelis de terror.
Ferran: el Lander Lasa. El procés d'adaptació segueix pel bon camí.
Oriol: el Jeremy Richardson. Acostumat a repertir estopa va sorprendre que cobrés ell.
Biel: el Saul Blanco. S'espera molt més d'un superclasse com ell.
Sergi: el Paulao Prestes. Partit gris del dominador de la pintura fallant més del normal.
Jose: el Mohamed Kone. Cosí germà d'en Tomy'nKono per l'espectacularitat de les seves parades. Conegut també com el profeta: si et foten una hòstia posa-hi l'altra galta...
Jordi Font: el Raviv Limonad. Com en Ferran encara està en procés d'adaptació. Fan falta els seus llançaments exteriors.
Xevi Lopez: el retorn del gran Kakioussis. Talent en estat pur, impecable tàcticament i exquisit tècnicament. Falten adjectius per definir-lo. Malauradament els compromisos oficials ens priven de la seva presència.
Gerard: el Pete Mickael. Malgrat jugar lesionat segueix sent el referent i líder de l'equip.

Aquesta setmana descansem pel virus FIBA i NBA.
La data pel partit s'informarà properament.

Força Orfeó!!!