Victòria de prestigi l’aconseguida per la UEC Orfeó en el darrer partit de la primera volta contra un CB Tona que es presentava invicte al municipal d’esports de Tona.
Tal i com es preveia des del principi, el xoc entre dos dels grans de la lliga no va defraudar als més de 20.000 espectadors que omplien les grades d’un pavelló que s’està quedant petit per veure l’espectacle que ofereixen partit rere partit els homes de Jordi Serra.
Així doncs, després de convocar a tota la plantilla vigatana la primera sorpresa va ser les baixes de tots els bases i els escoltes de l’equip. Davant d’aquesta eventualitat i amb només 8 homes dels quals 5 eren interiors, l’entrenador Jordi Serra va decidir que era el partit idoni per treure la pols de les seves bambes i estrenar l’equipatge per jugar de base juntament amb el reconvertit Gerard que per moments semblava al mateix Papaloukas.
Davant d’aquesta situació i en contra dels seus principis i veient que els jugadors de Tona, més joves i molt més en forma els podien fer una esparracada de les que couen durant dies, es va optar per fer una zona 2-3 molt agressiva, amb constants adaptacions en 3-2 o 1-3-1 que van fer que l’atac fluid i ràpid dels Tonencs es tornés lent i els provoqués males situacions de tir.
Tot i així el partit sempre va estar molt igualat, amb mínimes avantatges pels vigatans i amb tímids intents per intentar acostar-se al marcador per part del CB Tona.
El bon saber fer dels Orfeonencs va fer que al final, en el moment que el Tona més apretava, es pogués marxar de 10 punts gràcies sobretot a 2 triples de Font que van tallar de soca-rel l’intent de remuntada.
Al final, victòria dura i treballada de 10 punts que permet seguir somiant amb el títol.
1x1 del partit:
Jordi Serra: espectacular, immens, molt més del que les seves espatlles ens mostren. Va dirigir, anotar, va fer les rotacions des de la banda i va fer part de l’acta.
Jordi Font: el salvador, letal des de 6,25. Una autèntica metralladora!
David: de nou vam veure el Son Goku a què ens té acostumat. Va rebre molt però també va repartir de valent.
Jose: desconegut en el bon sentit de la paraula. Va fer un partidàs en defensa i en atac va aportar molta mobilitat i rebots ofensius.
Oriol: ofensivament espectacular, treballant molt dur en totes les accions i castigant el joc interior dels Tonencs com un martell percutor. Defensivament a la seva línia (o sigui, duríssim).
Heri: espectacular. És candidat a MVP de l’eurolliga juntament amb l’altre pivot vigatà, Sergi Camacho. Va aportar punts i tranquil·litat en els moments on el Tona apretava més.
Sergi: com hem dit, l’altre candidat a MVP. Va rebre molt a sota la cistella ja que els equips només tenen un recurs per parar al sostre de la lliga: PAGAR-LO!
Gerard: no està ni molt menys en el seu millor estat de forma, però els recursos tècnics i tàctics dels quals disposa li permeten jugar en qualsevol de les 5 posicions. És l’autèntic Kevin Durant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada