Partit trampa el que es va disputar ahir al municipal d'esports de Sant Julià. I diem trampa per dues raons: era el primer partit que disputàvem després del descans nadalenc amb tot el que això comporta ( nivell físic per terra, quilos de més i encert de cara a cistella sota mínims,...) i pel perill que porta algun jugador del Sant Julià des de la línia de tres punts.
Els inicis del partit no van ser del millor que se li recorda a l'Orfeó. Parcial d'11-0 en el minut 4, cosa que va fer moure la banqueta amb un triple canvi. L'entrada per part de Sergi, Xevi i Gerard no va suposar una millora en defensa, però si en atac ja que es va finalitzar el període amb un inquietant 13-22.
La sortida en el segon període va ser fulgurant, ja que amb un parcial de 12-0 l'Orfeó aconseguia posar-se per davant del marcador. El Sant julià, però, fent gala d'un esperit de superació i autoestima impropis d'aquesta lliga no va abaixar els braços i va aconseguir empatar el partit a la finalització del periode. Tot per fer.
A la represa del partit, la dinàmica anotadora va seguir a favor de l'Orfeó. Després de 20 minuts de zona, les triangulacions amb el poste alt van donar fruit i es va poder finalitzar el 3er període amb un avantatge de 7 punts. 40-47 i 10 minuts per sumar la cinquena victòria.
El quart període, amb un parcial de 2-9 es va deixar el partit encarrilat i es van poder veure passades impossibles com la d'Ori al senyor de la quarta fila, tercera graderia. Malauradament l'espectador estava fora dels límits del camp i el seu llançament va ser encertadament anul.lat.
Resultat final: 50-66.
Victòria important i treballada que ens permet seguir somiant en el títol.
L'1 x 1 del partit:
Oriol: treballador i poc encertat de cara cistella. 0 de 2 en tirs lliures.
Mas (14): encertat des de 6,25. 4 triples.
Heri (18): juga amb un braç, no pot tirar de més de 4 metres i esdevé màxim anotador. Una màquina! Ah, i 2 de 2 en tirs lliures sense fer servir el tir de cullera...
Biel (6): defensa, ataca, córre el contraatac,... Un comodí.
Gerard (10): el cervell de l'equip. El Papa-Lucas de la lliga.
Sergi (10): reboteja i imposa la seva alçada dins la zona.
Jose (4): el nou Magic Johnson?!
Xevi (4): la gravetat torna a afectar-li.
8 comentaris:
Totalment en contra del meu 1c1. Veig que les festes de Nadal han afectat el teu criteri, ja de per si... (no trobo la paraula amb el meu fill davant).
La meva aportació va ser vital i vaig soplir amb molta correcció els minuts en que en Roger va estar a la banqueta. Sóc el puto Pablo Priggioni faig jugar als companys i les assistències es conten per centenars.
Bé espero que amb un cubata canviïn les teves visions dels partits i es valori més la meva feina.
Curt com la teva cronica
Estic completament d'acord amb en Xevi. D'altra banda, és injust limitar la meva aportació als triples! Alguns em deuen més d'un punt. Això sí, en Biel encara es recorda de mi: li vaig fer almenys tres passades que semblaven míssils Tomahawk sense sensor de direcció. Són els turrons.
Amb aquests comentaris m'acabeu de demostrar que la crònica és irreal i que us faig quedar massa bé.
Però quin partit heu vist? Al pròxim us filmaré i ho penjaré perquè la gent pugui veure a l'autèntic crac de l'Orfe.
Aficionats...
Ja tinc enquesta per aquesta setmana. Ah, i no et conectis des de diferents ordinadors per poder votar més cops, eh, Roger?!
Nosaltres si que et filmarem a tu!
Començo per felicitar a l'editor i redactor en cap del blog. És un plaer tornar a disposar de cròniques i prèvies dels partits; per molt que les visions de cada un de nosaltres difereixin.
El que crec que sovint no queda destacat en aquest blog és la importància del treball en equip. Aquest dilluns, l'UEC Orfeó va començar a funcionar en el moment que es van realitzar més de 3 passes en els atacs; quan ens vam començar a moure tal i com tots plegats sabem; o gràcies als intercanvis de posicions.Massa sovint, les valoracions dels 1x1 desvirtuen aquest inestimable treball en equip.
A nivell individual, només puc agrair el comentari d’en Gerard envers el meu treball; per segon cop en aquesta lliga sóc el “comodí” de l’equip. Sort que t’has oblidat del meu meravellós contraatac fallit, la meva passada a l’espai cap encara no sé a qui, les meves assistències(sort del tauer) a l’Heri i en Camacho, o la meva defensa amb la vista del 15 o del 10.
Sort que tornem a la rutina de l’exercici físic!!!! Em sembla que a tots plegats ens efecte cada vegada més la força de la gravetat i de la cervesa!
iep! m'uneixo a la felicitació pel redactor en cap del blog...doncs us asseguro que és molt díficil seguir el vostre recorregut si no actualitzeu el blog! moltes felicitats per la victoria i a seguir cremant els torrons! salut
gerard, gerard... també hauriem de recordar el missil que em vas enviar sota el tauler a 3 metres, no? o millor encara, els passes de marica i tous que a tots ens van tallar...
Sou tots una desagraits!
La setmana que ve o em passeu la cronica del partit o no la penjaré (entre altres coses perquè me'n vaig a esquiar a Val Thorens)!
Aquí queda dit.
Colla de malparits tots plegats!!!
Dimiteixo, a veure si sou capaços de fer una cronica on els vostrea defectes quedin escrits a la mínima expressió i les poques virtuts que teniu siguin l'única cosa que destaqui.
Publica un comentari a l'entrada