Després de l'ensopegada amb el CB Tona, l'UEC Orfeó es presentava al municipal de Centelles amb ganes de rentar la pobre imatge que va donar en la jornada anterior i demostrar als gallets de la lliga que l'Orfeó és un equip que vendrà cara la seva pell. Rivals, ja ho sabeu. Qui ens vulgui guanyar, a suar la cansalada. Aquesta segona volta no regalarem res!
El partit es va disputar sense incidències destacables. L'únic fet extraordinari és el debut del segon base de l'equip, Jordi Hormigo, que debuta després de perdre's tota una primera volta per causes que encara desconeixem. Serà el Guti de l'Unió?
El que està clar és que el primer i segon base de l'equip s'hauran de posar les piles perquè l'espectacle ofert per Hormigo és només comparable amb la màgia de Ricky Rubio. En quant a direcció de joc, magistral. Físic, insuperable. Anotació, bastant millorable (bàsicament perquè no va tirar).
Així doncs, amb la novetat del citat base, el matx va començar amb la ja habitual defensa agressiva i pressionant dels homes de Jordi Serra. La festa del Pi tenia problemes per anotar en estàtic i únicament aconseguia punts corrent el contratac.
En quan a atac, la llei d'Heri i Sergi dins la zona dinamitava una i altra vegada la defensa zonal 3-2 dels centellencs.
Final de la primera part amb un còmode avantatge per part de l'Orfeó.
Amb la lliçó apresa, els vigatans van sortir encara més motivats i amb estones de joc espectacular (3 minuts anotant sense utilitzar el recurs del bot) i amb una defensa encara més asfixiant, la diferència en el marcador es va anar examplant fins al resultat final de 30-66.
Si, 36 punts de diferència que demostren que si l'Orfeó juga sense pressió és invencible.
L'anècdota del partit va ser la rematada de cap d'Oriol imitant el no menys espectacular cop de cap de Bakero contra el Kaiserlauten... Que gran, Oriol!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada