Nefast, horrorós, terrible,... simples adjectius que es queden curts per explicar el partit que va jugar l'UEC Orfeó el divendres passat enfront d'un Tona sense res que es va emportar la victòria simplement per creure que podien aconseguir-la.
L'inici del partit prometia una nit rodona per l'unió esportiva ja que durant els dos primers períodes va imposar el seu major talent, tàctica col·lectiva i nivell físic. Al final de la primera part governava amb un còmode avantatge de 13 punts que feia preveure un final de partit plàcid i els 2 punts al sac.
Però tot el contrari. La por, els nervis, l'olor a fracàs es va apoderar dels homes de Serra i el que vulgarment anomenen els de la premsa de Madriz com a "canguelo", va fer acte de presència.
Un Orfeó desconegut, amb el que podem dir obertament que va jugar el pitjor partit de la temporada, va sortit a veure-les venir. I si una cosa té aquest Tona, és més moral que l'Alcoianu.
El fet que el partit només pogués durar una hora per problemes de pista va fer que el xiulet de l'àrbitre es deixés de sentir en masses ocasions i això ja sabem que en equips que peguen i són inferiors físicament els acaba afavorint.
El que semblava impossible es va acabar produint. La remuntada per part del Tona només podia concretar-se en forma de miracle i aquest es va produir després d'un tir sota genoll de l'aler no tirador del Tona que condemnava a L'Orfeó a la pròrroga.
En els 5 minuts següents un Tona molt superior va passar per sobre d'uns jugadors abatuts i sense arguments que exposar.
En resum, el Barça de Guardiola a vegades també fa figa. Només ens queda aixecar el cap, jugar per divertir-nos i anar partit a partit sense imposar-nos fites a llarg termini.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada