Crònica segona jornada, segona volta, primera derrota

Tal com indicava la taula classificatòria, el partit que es va disputar al municipal de Manlleu el dia del meu aniversari va ser dels més durs i disputats que ha jugat l'Orfeó en el que porta de temporada. La igualtat va ser la nota dominant durant tot el partit, amb màxims avantatges que anaven fins als 5 punts tant per un com altre equip. Les ratxes de bon joc van brillar per la seva absència ja que es van xiular moltíssimes faltes. De fet, la Unió es podia haver emportat la victòria perfectament si l'encert en els tirs lliures hagués estat el que ens té acostumats aquesta temporada. 21 tirs lliures fallats!
Tot i això, s'ha de felicitar a Girbau per la victòria. En els moments finals va saber aguantar la pressió i va anotar els tirs lliures i no va perdre pilotes davant la defensa agressiva dels vigatans.
Derrota de 5 punts, quarta derrota de la temporada i el títol que s'allunya una mica més.
El pròxim partit es disputa divendres 5 de març contra els Ruquis. Esperem no donar la sorpresa i retrobar-nos amb el bon joc que alguns partits hem mostrat.
Força Orfe!

Crònica UEC ORFEÓ vs Festa del Pi o l'inici d'una segona volta que es preveu espectacular

Després de l'ensopegada amb el CB Tona, l'UEC Orfeó es presentava al municipal de Centelles amb ganes de rentar la pobre imatge que va donar en la jornada anterior i demostrar als gallets de la lliga que l'Orfeó és un equip que vendrà cara la seva pell. Rivals, ja ho sabeu. Qui ens vulgui guanyar, a suar la cansalada. Aquesta segona volta no regalarem res!
El partit es va disputar sense incidències destacables. L'únic fet extraordinari és el debut del segon base de l'equip, Jordi Hormigo, que debuta després de perdre's tota una primera volta per causes que encara desconeixem. Serà el Guti de l'Unió?
El que està clar és que el primer i segon base de l'equip s'hauran de posar les piles perquè l'espectacle ofert per Hormigo és només comparable amb la màgia de Ricky Rubio. En quant a direcció de joc, magistral. Físic, insuperable. Anotació, bastant millorable (bàsicament perquè no va tirar).
Així doncs, amb la novetat del citat base, el matx va començar amb la ja habitual defensa agressiva i pressionant dels homes de Jordi Serra. La festa del Pi tenia problemes per anotar en estàtic i únicament aconseguia punts corrent el contratac.
En quan a atac, la llei d'Heri i Sergi dins la zona dinamitava una i altra vegada la defensa zonal 3-2 dels centellencs.
Final de la primera part amb un còmode avantatge per part de l'Orfeó.
Amb la lliçó apresa, els vigatans van sortir encara més motivats i amb estones de joc espectacular (3 minuts anotant sense utilitzar el recurs del bot) i amb una defensa encara més asfixiant, la diferència en el marcador es va anar examplant fins al resultat final de 30-66.
Si, 36 punts de diferència que demostren que si l'Orfeó juga sense pressió és invencible.
L'anècdota del partit va ser la rematada de cap d'Oriol imitant el no menys espectacular cop de cap de Bakero contra el Kaiserlauten... Que gran, Oriol!

Crònica Vs Tona o com pot afectar la pressió a 12 jugadors d'èlit

Nefast, horrorós, terrible,... simples adjectius que es queden curts per explicar el partit que va jugar l'UEC Orfeó el divendres passat enfront d'un Tona sense res que es va emportar la victòria simplement per creure que podien aconseguir-la.
L'inici del partit prometia una nit rodona per l'unió esportiva ja que durant els dos primers períodes va imposar el seu major talent, tàctica col·lectiva i nivell físic. Al final de la primera part governava amb un còmode avantatge de 13 punts que feia preveure un final de partit plàcid i els 2 punts al sac.
Però tot el contrari. La por, els nervis, l'olor a fracàs es va apoderar dels homes de Serra i el que vulgarment anomenen els de la premsa de Madriz com a "canguelo", va fer acte de presència.
Un Orfeó desconegut, amb el que podem dir obertament que va jugar el pitjor partit de la temporada, va sortit a veure-les venir. I si una cosa té aquest Tona, és més moral que l'Alcoianu.
El fet que el partit només pogués durar una hora per problemes de pista va fer que el xiulet de l'àrbitre es deixés de sentir en masses ocasions i això ja sabem que en equips que peguen i són inferiors físicament els acaba afavorint.
El que semblava impossible es va acabar produint. La remuntada per part del Tona només podia concretar-se en forma de miracle i aquest es va produir després d'un tir sota genoll de l'aler no tirador del Tona que condemnava a L'Orfeó a la pròrroga.
En els 5 minuts següents un Tona molt superior va passar per sobre d'uns jugadors abatuts i sense arguments que exposar.
En resum, el Barça de Guardiola a vegades també fa figa. Només ens queda aixecar el cap, jugar per divertir-nos i anar partit a partit sense imposar-nos fites a llarg termini.

Canvi d'imatge - noves funcions

Atenció, amics, simpatitzants, seguidors o simplement curiosos freaks que no teniu res millor a fer que mirar blogs de penjats com nosaltres.
He fet unes modificacions al blog que crec que li donaran un aire nou.
Per exemple, us he afegit al principi de tot el següent partit que jugarem per tal que us pugueu planificar la temporada amb antelació.
Un altre gadget que he afegit és l'eina de buscar. Va molt bé per trobar crítiques que em pugueu fer, comentaris que honrin a en Mas,...
Per últim, he creat una nova enquesta que crec que de moment està sent molt fidel a la realitat que patim cada partit.

En fi, espero que us agradi i us sigui d'utilitat!